Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
questa
Història del dret
Als segles XI i XII, tribut arbitrari exigit per coacció.
rafega
Història del dret
Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.
Porcio Azzone
Història del dret
Jurista italià de l’escola de glossadors de Bolonya.
Autor d’una Summa sobre el Codi i les Institucions de Justinià, de gran rigor lògic i sentit jurídic, que ha estat, durant segles, un manual clàssic
cugucia
Història del dret
A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix
taules amalfitanes
Història del dret
Codi de costums marítims d’Amalfi format per 66 capítols, 21 dels quals en llatí i 45 en llengua vulgar.
Hom suposa que fou escrit al segle XI o el XII només se'n coneixen còpies dels segles XIV i XV Tingué una gran importància a la Mediterrània, fins que entrà en concurrència amb el Llibre del consolat de mar , que el desplaçà
almoiner | almoinera
Història del dret
Equivalent a marmessor i a executor testamentari en els testaments collumellae i en d’altres actes de darrera voluntat als segles X-XII.
appennis
Història del dret
Entre els francs, procés testimonial, amb garanties judicials i de publicitat, que substituïa els documents originals perduts, en tot el seu valor jurídic.
El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
Vicenç Domènec i Sabater
Historiografia catalana
Història del dret
Literatura catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat, poeta i erudit.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia
,