Resultats de la cerca

Vers el 1497 estudià a París Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l’església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione , imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae Lió, 1519

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

És autor de les obres Poliantea política , recull de fets polítics on defensa els dominicans en contra dels lullistes, i Elenco historial Sucinta noticia de los sucesos del mundo , inèdites

Participà en els moviments catalanistes del començament del segle XX a Tarragona, i dirigí, de fet, Lo Camp de Tarragona 1900-07, així com Catalunya Nova 1907-13 i Renovació 1913-18 Fou diputat provincial per Falset-Gandesa, i participà en la Mancomunitat de Catalunya des de la seva creació Fou president de la Diputació de Tarragona en 1917-19 Membre fundador d’Acció Catalana Alcalde de Tarragona de l’abril del 1931 a l’octubre del 1934 i febrer-març del 1936, promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat Fou 1932 diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d’…

Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma 1878, Las capitulaciones matrimoniales 1880, El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas 1894, La responsabilidad notarial 1899, Derecho consuetudinario de las provincias de Tarragona y Barcelona 1901, Estudios notariales 1907 i una Guía del vinicultor y del comerciante 1886

Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1874 i doctorat a Madrid Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la Universitat de Barcelona i notari a Reus Estudià temes de dret civil català, i collaborà en la revista dels Estudis Universitaris Catalans Dirigí i fundà la Revista del Notariado Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos 1892, El Código civil español comentado y concordado 1890 i Derecho catalán 1906, la seva obra més consultada