Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Tribunal Revolucionari de París
Història del dret
Organisme judicial d’excepció creat a París durant la Revolució Francesa.
Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al…
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs
apòstols
Història del dret
Lletres lliurades, juntament amb el procés original, al qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior; hi era fixat el termini dins el qual el recorrent calia que es presentés davant la jurisdicció superior per a mantenir el recurs.
Eren anomenades també apòstols reverencials El jutge que havia dictat la sentència recorreguda havia de lliurar els apòstols dins els 10 dies de la interposició de l’apellació Segons una ordinació de Pere III feta l’any 1363, transcorreguts els 10 dies sense que li fossin lliurats els apòstols , l’apellant podia personar-se davant el jutge o tribunal ad quem per tal de seguir l’apellació sense que aquells li calguessin