Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
deseiximent
Història del dret
Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor.
El vincle feudal es podia trencar a voluntat de les parts, i la possessió del feu revertia al senyor També hi revertia quan el vassall l’abandonava, quan es negava a combatre, o a donar potestat del feu al senyor, o en el cas que el vassall ofengués el senyor o el desafiés aïradament, trencant, així, el vincle de vassallatge Aquest vincle igualment podia ésser trencat pel senyor si desafiava el vassall Aquest desafiament era conegut amb els noms de difidament o acuindament
acuindament
Història del dret
Anul·lament del pacte feudal, trencament del vincle de vassallatge.
Sovint comportava un desafiament o una declaració de guerra al senyor feudal A Catalunya fou emprat amb el mateix significat el mot difidament deseiximent
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
desnaturar
Història del dret
Deslligar, el sobirà, del vincle de vassallatge un vassall seu mitjançant la ira règia, tot proscrivint-lo del regne.
desnaturar
Història del dret
Deslligar, un noble desnaturat, del vincle de vassallatge amb el sobirà els parents, vassalls i servidors que admetin de seguir-lo.