Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
lloçol
Història del dret català
Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasi-emfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli.
lloçol
Història del dret català
Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien el seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial.