Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
intima
Història del dret català
Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.
Era practicada per mitjà dels porters i nuncis de les cúries o autoritats, tant reials com baronials, per mitjà d’escrit i amb intervenció de l’escrivà A la Catalunya Vella també les podien fer els saigs de les cúries i, fins i tot, els de les batllies requesta, notificació
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer…
peatge
Història del dret català
Taxa que els jutges, escrivans de cúria, saigs o notaris rebien per raó d’haver-se de traslladar per exercir llurs funcions fora del lloc de residència, cúria o notaria.