Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
monimolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac que resta gairebé permanent al fons, a causa de la seva densitat més gran deguda a l’alt contingut de sals.
L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus
modular
Ecologia
Dit de l’organisme que creix per formació repetitiva d’un cert nombre d’unitats bàsiques de construcció anomenades metàmers.
Les plantes i alguns tipus d’animals, com els briozous, els hidraris i els coralls, són organismes modulars A les plantes, els mòduls són les agrupacions de metàmers que formen, per exemple, una branca, un borró o, en general, tot allò que es produeix fins que el meristema apical n'atura el creixement
mixolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac en la qual es produeix una estratificació tèrmica en forma de cicle anual.
És la part superior del llac L’aigua del mixolimni es mescla i hi permet la distribució d’oxigen
mineralomassa
Ecologia
Quantitat de nutrients que conté la vegetació per unitat de superfície en un ecosistema.
La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden compensades…
nutriclina
Ecologia
Geografia
Zona de ràpida transició de la concentració de nutrients amb la profunditat.
En general hi ha quatre zones i capa superficial 100-200 m, amb baixa concentració de nutrients ii capa d’alguns centenars de metres, on la concentració augmenta a causa dels processos d’oxidació de matèria orgànica iii capa d’uns 500-1 000 m, on normalment la concentració és màxima i iv capa fins al fons, on la concentració es manté constant
neu marina
Ecologia
Mena de flocs que es formen, a grans fondàries, mitjançant l’aglomeració de restes de plàncton amb material detrític inert, com ara fibres procedents de paper, mucílag i petites fibres col·loidals de pocs nanòmetres de llargada.
En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats
suspensívor | suspensívora
Ecologia
Dit de l’animal que separa i menja material que es troba en suspensió, generalment en l’aigua.
sobrepastura
Ecologia
Ramaderia
Pastura intensiva i continuada en un terreny que provoca una pèrdua de nutrients i una desaparició de la vegetació, impedeix el creixement de les plantes joves i supera la capacitat de renovació del terreny.