Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
zona d’oscil·lació
Ecologia
Zona marina on domina el moviment bidireccional de l’aigua segons un eix vertical.
Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació
fotosuspensívor | fotosuspensívora
Ecologia
Dit de l’organisme resultant de la simbiosi entre algues unicel·lulars (cianofícies i zooxantel·les) i animals suspensívors.
Són suspensívors i poden fer la fotosíntesi alhora Els coralls hermatípics en són els representants més coneguts
fital
Ecologia
Dit de la zona marina amb algues bentòniques.
La zona fital, equivalent a la zona litoral, s’acaba allà on desapareixen aquestes algues, a uns 200 m de fondària, on comença la zona afital o profunda
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…
evapotranspiració potencial
Ecologia
Quantitat màxima d’aigua que pot passar a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració potencial és el màxim retorn possible d’humitat a l’atmosfera sota unes condicions tèrmiques determinades i amb una vegetació en equilibri amb el clima d’una zona L’evapotranspiració potencial es calcula, amb moltes dificultats, a partir de l’aigua disponible, que a les zones continentals és constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl Està estimada en 940 l/m 2 anuals en la superfície dels mars i oceans, i entre 200 i 600 l/m 2 sobre els continents
evapotranspiració real
Ecologia
Quantitat d’aigua que realment passa a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració real en un període de temps qualsevol sempre és inferior a l’evapotranspiració potencial La mitjana per a tota la Terra és de 740 l/m 2 840, per a la superfície dels mars i oceans, i 500 per a les superfícies continentals En un bosc, com més gran sigui l’aigua disponible, constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl, més s’acostarà l’evapotranspiració real a la potencial
estigoxè | estigoxena
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics ocasionals, no estrictament confinats a les cavitats subterrànies, on només apareixen ocasionalment.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la manca d’informació sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en cavitats subterrànies
estigòfil | estigòfila
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics freqüents, però no estrictament confinats a les cavitats subterrànies.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar, atesa la poca informació disponible sobre la biologia d’aquestes i altres espècies aquàtiques trobades en coves
estigobi | estigòbia
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics estrictament confinats a les cavitats subterrànies.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la poca informació disponible sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en coves
espiral de nutrients
Ecologia
Cicle de nutrients d’un riu.
És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina