Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
sinecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia les relacions entre les col·lectivitats i llur medi.
El terme és oposat a autoecologia
simpàtric | simpàtrica
Ecologia
En corologia, dit dels tàxons que ocupen la mateixa àrea geogràfica o les àrees dels quals coincideixen en una part.
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
silicícola
Ecologia
Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen normalment en sòls o substrats silícics.
sèston
Ecologia
Part sòlida de material en suspensió, obtinguda per filtració o sedimentació de l’aigua marina o continental i en la qual hom distingeix el plàncton, part viva constituïda per organismes, i el trípton, fracció sense vida i formada per detrits i partícules minerals.