Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
zona fòtica
Ecologia
Regió de la mar fins on arriba la claror solar.
El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica
flor d’aigua
Ecologia
Botànica
Massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’una olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.
factor limitant
Ecologia
Factor ambiental, la manca de disponibilitat del qual limita el desenvolupament d’un organisme o d’una població.
En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens
explosió
Ecologia
Sociologia
Increment sobtat de la població d’un territori a partir d’elements preexistents.
zona eufòtica
Ecologia
Zona compresa entre la superfície i la zona disfòtica; capa superior de la zona fòtica.
equilibri biològic
Ecologia
Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat, de forma que les espècies animals i vegetals que l’integren es mantenen constants en el nombre o en llur biomassa.
Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l’ecosistema es veu limitat per l’existència d’altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l’espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació L’assoliment d’aquest estat d’equilibri només és possible quan les condicions fisicoquímiques de l’ecosistema són pràcticament constants, com en els fons marins, o bé quan durant molt de temps l’ecosistema no ha estat gens alterat per l’home o per la introducció de factors biològics nous En tot cas, l’…
endèmic | endèmica
Ecologia
Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació
especialitzar-se
Ecologia
Adaptar-se un organisme a un medi, una alimentació o un règim de vida particulars.
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina