Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
mesòfil | mesòfila
Ecologia
Dit de l’organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d’un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o la humitat.
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
Sallie Watson Chisholm

Sallie Watson Chisholm
© National Science and Technology Medals Foundation
Ecologia
Oceanògrafa nord-americana.
Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…
Daniel Simberloff

Daniel Simberloff
© University of Tennessee
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat 1964 i doctorat 1968 en biologia per la Universitat de Harvard, collaborà estretament amb Edward Osborne Wilson Professor d’ecologia i de biologia evolutiva a la Florida State University 1968-97 i a la University of Tennessee des d’aquest darrer any, on dirigeix l’Institut d’Invasions Biològiques, desenvolupà una teoria de l’isolament biogeogràfic, per la qual guanyà el premi Mercer 1971 i que posteriorment, en part, refutà i reformulà Autor d’uns 350 treballs sobre ecologia de comunitats i espècies invasores , cal destacar el volum collectiu Strangers in Paradise Impact and…
Felix Finkbeiner

Felix Finkbeiner (febrer de 2011)
© UN Photo/JC McIlwaine
Ecologia
Activista per la defensa del medi ambient alemany.
Ajudat per la seva família, el 2007 participà en la creació de la Iniciativa Infantil Planta pel Planeta, per plantar 1 milió d’arbres a cada país del món Al febrer del 2011, explicà el seu objectiu davant l’Assemblea General de l’ONU
Enric Sala i Gamito
Ecologia
Ecòleg marí.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat d’Aix-Marseille II 1996 Fou professor a la Scripps Institution of Oceanography a La Jolla 2000–07 i investigador del CSIC a l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes 2007–08 Fou considerat un del Líders Joves Globals al World Economic Forum de Davos 2008 Rebé el guardó d’explorador emergent de la National Geographic Society 2007 i el premi del Blue Ocean Institute 2008 El 2011 fou designat Explorador Resident de NGS
Jaume Forcada i Nogués
Ecologia
Biòleg marí.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins
Josep Luís Gallego i Garcia
Ecologia
Naturalista, periodista ambiental i escriptor.
Divulgador de la defensa del medi ambient Collaborador habitual a premsa, ràdio i televisió És autor d’una vintena de llibres sobre naturalesa, reciclatge de residus i energies renovables Rebé el premi de Medi Ambient de la Generalitat 2003
Josep Canadell i Gili
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia 1984 i doctorat en ecologia terrestre per la Universitat de Barcelona 1995 Des del 2001 és director executiu del Global Carbon Project i investigador del centre de Recerca Marina i Atmosfèrica del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, a Canberra Austràlia Fou director executiu del Global Change and Terrestrial Ecosystems Project 1995-98 a la Universitat Stanford EUA i director de l’Impact Center a Bogor, Indonèsia Participà en la redacció del quart informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina