Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
bioma
Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
bioecologia
Ecologia
Terme proposat per F.E. Clements i V.E. Shelford per a designar de manera unitària, encara que també redundant, l’ecologia animal i l’ecologia vegetal.
biocora
Ecologia
Conjunt dels organismes d’una localitat o d’una àrea més o menys homogènia i dels seus factors climàtics, topogràfics, edàfics, històrics, etc, els quals determinen aquest poblament.
bioclina
Ecologia
Superfície en la qual, en la distribució vertical de determinats organismes (especialment planctònics) en els ecosistemes aquàtics, hi ha un canvi sobtat en el nombre d’individus i d’espècies.
Sovint coincideix amb la termoclina
bioclimatologia
Meteorologia
Ecologia
Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius al llarg de períodes representativament llargs (desenes o una centena d’anys).
Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució
bioclima
Ecologia
Clima que és definit d’acord amb els factors que condicionen més immediatament els éssers vius: humitat, temperatura, llum, etc, i que comporta generalment la possibilitat de vida d’uns determinats tipus de comunitats naturals.