Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…
bentos
Ecologia
Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos o tot desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.
Tots ells presenten adaptacions particulars a aquesta mena de vida sistemes de fixació, moviment reptant que evita que restin tapats per la pluja de sediments diatomees, cianofícies, sistemes excavadors peculiars peu dels lamellibranquis, etc Els animals solen ésser filtradors o bé s’alimenten de sediment, sobre les fines partícules del qual es concentra per absorció la matèria orgànica de l’aigua En general comprèn comunitats d’estructura complexa i d’una gran estabilitat i que, en menor grau o en major, depenen d’altres comunitats menys estructurades, però més productives plàncton
bentopelàgic | bentopelàgica
Ecologia
Dit dels animals pelàgics que periòdicament es desplacen per les proximitats dels fons.
baròfil | baròfila
Ecologia
Dit de l’organisme que viu en condicions de pressió molt elevada (fauna abissal).
antibiosi
Ecologia
Forma d’antagonisme que presenten diverses espècies de microorganismes en viure en el mateix medi i que mena a la ràpida eliminació d’una o de diverses d’elles.
Els microorganismes que provoquen la situació d’antibiosi poden actuar produint canvis osmòtics, de capillaritat, de pH, o de potencial d’oxidoreducció, bloquejant algun factor imprescindible, alliberant catabòlits tòxics o sintetitzant substàncies tòxiques específiques o antibiòtics antibiòtic
amfibi | amfíbia
amensalisme
Ecologia
Relació que s’estableix entre dos o més organismes que cohabiten en un mateix biòtop, però en què un dels quals és desfavorit pel domini unilateral d’un altre.
al·lopàtric | al·lopàtrica
Ecologia
Dit de les poblacions, races o espècies que no poden interrelacionar-se per culpa d’una separació geogràfica (distància o barreres naturals com l’aigua, una serralada o un desert) i, encara que habitin en regions adjacents, són mutuament excloents.
Les poblacions allopàtriques genotípicament diferents d’una espècie s’anomenen races geogràfiques, subespècies o varietats Sovint l’intercanvi genètic entre aquestes poblacions és limitat o no existeix
al·lopatia
Ecologia
Estat patològic sofert per un organisme per acció d’agents químics o d’altra natura procedents d’un altre organisme situat pròxim a ell.
Les allopaties, només superficialment conegudes, no són rares entre determinats vegetals, que en fan un mecanisme de lluita competitiva interespecífica