Resultats de la cerca

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

Era una eina comparativa entre les polítiques mediambientals dels diferents països Presentà el darrer informe l’any 2005 Fou substituït per l’ índex de rendiment ambiental

Creat el 2006, substutuí l’ índex de sostenibilitat ambiental

Els índexs de diversitat són diversos, des d’alguns de senzills, fins a uns altres de basats en la teoria de la informació, com D = —Σ p i log 2 p i

Originàriament desenvolupat per a estudiar l’estat de comunitats de peixos, aquest índex usa com a paràmetres la riquesa i la composició d’espècies, l’estructura tròfica i l’abundància d’individus

És l’equivalent als índexs NAO  i ENSO  a l’hemisferi nord Els valors elevats de l’índex SAM s’associen amb temperatures polars fredes i amb un flux circumpolar intens

A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'…

Més avançat que l’Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència

Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…