Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
espècie invasora
Ecologia
Espècie que colonitza un hàbitat diferent del seu hàbitat natural i que, en fer-ho, desplaça espècies autòctones.
espècie paraigua
Ecologia
Espècie la protecció de la qual, per les característiques del seu hàbitat, garanteix la protecció d’altres espècies del seu hàbitat.
sobrepesca
Ecologia
Pesca
Situació creada per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa l’índex de renovació.
Aquesta situació pot ésser produïda, simplement, per un excés de captures d’individus de totes les edats, per un excés de captures de femelles abans de l’època reproductora o bé per la captura d’exemplars joves abans d’arribar a la maduresa sexual, i en tot cas condueix a l’extinció de l’espècie Aquest fenomen es produeix actualment sobretot en els túnids, com la tonyina, en alguns gàdids, com el bacallà i el lluç, etc, i per això s’han creat convenis i organitzacions per tal de limitar les captures i fixar períodes de veda amb la finalitat de preservar l’espècie
mimetisme
mimetisme Colobra escurçonera (Natrix maura) (dalt), que copia la coloració aposemàtica d’un ercurçó (Vipera aspis) (baix)
© Fototeca.cat
Ecologia
Propietat que tenen algunes espècies de copiar la coloració aposemàtic o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.
El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià consisteix en l’…
aposemàtic | aposemàtica

Aposematisme (mosca amb aparença de vespa)
© Fototeca.cat.Corel
Ecologia
Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors.
Habitualment l’espècie és proveïda d’algun mitjà de defensa efectiu i perillós per al depredador p ex, pot ésser tòxica En les espècies mimètiques, l’eficàcia de les coloracions aposemàtiques és basada en l’associació, per part del predador, dels colors d’una espècie inofensiva determinada amb els d’una altra de gust repellent o fortament perillosa
competència
Ecologia
Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.
Si la competència es fa entre membres d’una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica , i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica En tenir lloc entre organismes de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
principi de Bergmann
Ecologia
Principi relatiu a la influència de la temperatura sobre les dimensions dels animals.
Expressa el fet que, en els animals homoterms, els individus d’una espècie determinada que viuen en zones fredes són més grossos que els individus de la mateixa espècie que viuen en zones més càlides i que, entre espècies pròximes, els individus més grossos són els que viuen en climes humits Els animals peciloterms presenten la relació inversa són menors els que viuen en climes més freds Hom interpreta això com un mecanisme d’adaptació al fred