Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
termoclina
Ecologia
Línia imaginària que indica el gradient brusc de temperatura i densitat de les aigües dels llacs i de les mars.
En els llacs de superfície mitjana la termoclina es forma generalment entre 6 i 15 m de fondària, i, en els grans llacs i a les mars entre 20 i 30 m La termoclina és constant a les mars, però als llacs varia, segons el cicle tèrmic anual, i les seves fluctuacions determinen variacions molt importants en la distribució de les espècies i de la biomassa dels diferents nivells de fondària dels llacs
limnologia
Ecologia
Ciència que estudia els llacs en tots els aspectes (geogràfic, geològic, físic, químic i biòtic) i en general totes les aigües continentals.
La limnologia requereix la coordinació i l’ajut de diferents ciències i tècniques, però són especialment els ecòlegs aquells qui més han investigat els llacs, pel fet d’ésser ecosistemes tancats que permeten uns estudis i unes recerques aplicables a d’altres ecosistemes
limnòfil | limnòfila
Chancey Juday
Ecologia
Geografia
Limnòleg nord-americà.
Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
ambient extrem
Ecologia
Ambient que exigeix de l’organisme que hi està adaptat una estructura morfològica o un mecanisme bioquímic especials.
Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals
endèmic | endèmica
Ecologia
Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
espiral de nutrients
Ecologia
Cicle de nutrients d’un riu.
És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral