Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
demanda bioquímica d’oxigen
Ecologia
Prova per a determinar la pol·lució orgànica de l’aigua.
Es basa en les activitats metabòliques dels bacteris i d’altres microorganismes aerobis que tenen dependència tròfica orgànica Indica el volum d’oxigen requerit per una mostra incubada a 20°C, a la foscor i durant cinc dies l’oxigen consumit, en conseqüència, assenyala la quantitat de matèria orgànica present a la mostra estudiada S'expressa en milligrams d’oxigen consumit per litre d’aigua mg/l
indicador químic
Ecologia
Paràmetre químic que hom utilitza per a tipificar l’existència de pol·lució d’un medi, generalment aquós.
Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
biofilm algal
Ecologia
Biofilm d’algues microscòpiques.
D’una banda, constitueix un valuós bioindicador de l’estat ecològic del sistema fluvial, principalment pel que fa als efectes tòxics dels metalls pesants D’altra banda, els biofilms algals han demostrat tenir capacitats per a neutralitzar l’eutrofització i la contaminació dels rius La fotosíntesi que fan aquests biofilms genera oxigen i consumeix diòxid de carboni Aquest consum de diòxid de carboni incrementa el pH, cosa que provoca la precipitació de fosfats dissolts en l’aigua L’excés de nitrogen i els fosfats són absorbits pel biofilm en la creació de biomassa Tot aquest…
mixolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac en la qual es produeix una estratificació tèrmica en forma de cicle anual.
És la part superior del llac L’aigua del mixolimni es mescla i hi permet la distribució d’oxigen
epilimni
Ecologia
Part superior d’un llac en la qual la temperatura varia en funció de les condicions externes.
La major part d’algues i peixos del llac viuen a l’epilimni És batut pel vent i el seu contingut en oxigen és alt
fauna limícola
Ecologia
Conjunt d’animals que habiten en el fons fangós de les aigües dolces, colgats totalment o parcialment en el llim.
En aquest ambient habiten molts anèllids, crustacis inferiors, larves d’insectes, etc Es tracta d’animals adaptats a viure en condicions reductores, amb manca d’oxigen, alimentant-se de material vegetal i detrític
òxid de nitrògen
Ecologia
Nom comú que reben els compostos de nitrogen amb oxigen.
Principalment són el monòxid de nitrogen NO i el diòxid de nitrogen NO 2 Els òxids de nitrogen formen part dels gasos d’efecte hivernacle per la seva acció sobre l’escalfament de la Terra Es generen en els processos de combustió, sobretot a temperatures altes
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques