Resultats de la cerca

Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les institucions públiques,…

El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat

En aquest ambient habiten molts anèllids, crustacis inferiors, larves d’insectes, etc Es tracta d’animals adaptats a viure en condicions reductores, amb manca d’oxigen, alimentant-se de material vegetal i detrític

Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal

Mitjançant la fotosíntesi, les plantes verdes formen combinacions orgàniques a partir de CO 2 i de H 2 O hom parla, en aquest cas, de producció primària Els organismes animals fan servir les plantes com a aliment i en transformen una petita part en substància animal, i en aquest cas hom parla de producció secundària El total de la matèria orgànica vegetal produïda rep el nom de producció bruta

L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc

Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969…