Resultats de la cerca
Es mostren 3551 resultats
vora
Heràldica
Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
Segons el traçat d’aquesta línia, hom obté les diferents formes d’escut escut
tallat | tallada
Heràldica
Dit dels membres o caps seccionats amb forma completament llisa o recta.
tallat | tallada
tallat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle sinistre del cap al destre de la punta.
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…
teogonia
Religió
Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles.
La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més acabades de la tradició occidental destaquen l’homèrica i, sobretot, la d'Hesíode
tira
Heràldica
Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.
temor de Déu
Religió
Sentiment de veneració, reverència i respecte envers Déu, en virtut del qual hom reconeix humilment la seva sobirania i el seu poder absoluts i cerca d’evitar àdhuc el perill de desplaure-li.
Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil