Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Museu del Rock
Museu
Museologia
Antic museu de Barcelona (2011-12) dedicat al rock-and-roll.
Inaugurat el 31 de març de 2011 i amb seu a Les Arenes de Barcelona , en fou l’impulsor i fundador el presentador, periodista i colleccionista Jordi Tardà , el qual aportà el seu fons de 5000 objectes per a la creació del museu Disposava, també, d’un milió de documents sonors, visuals i escrits que en el moment de la seva obertura eren en procés de digitalització per a facilitar-ne l’accés El museu, de vocació pedagògica i lúdica, constava de cinc sales permanents dedicades, respectivament, als orígens, a The Beatles, a The Rolling Stones, al rock a Catalunya i a l’Estat espanyol i a l’…
virtut
Beatus de Torí : escena de Crist central envoltat de cinc cercles amb representacions d’estrelles, lleons, àngels, virtuts i àngels missatgers de Déu
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…
El Cau Ferrat
Interior del Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació pintures i…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn…
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…