Resultats de la cerca

Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o…