Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cèl·lula de memòria
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit B la funció del qual és servir de record dels anticossos produïts durant una activació del sistema immunitari.
Es formen durant l’activació d’aquest i són específiques de l’antigen que l’ha produït Resten inactives fins que es torna a presentar una activació deguda al mateix antigen Aquesta producció d’anticossos és molt més ràpida en un segon encontre amb l’antigen específic Constitueixen la base de la immunització provocada per una vacuna
cèl·lula T4
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que actua de commutador general del sistema immunitari.
També anomenades cooperadores/inductores , en produir-se l’entrada d’un antigen forà dins el cos, inicien la resposta immunitària tot activant específicament les cèllules B que produeixen anticossos específics contra l’antigen forà
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació d’anticossos…
al·loantigen
Immunologia
Antigen cel·lular o sèric, genèticament diferent d’un altre antigen, que permet distingir els individus d’una mateixa espècie, com per exemple, els al·loantígens eritrocitaris que fan possible diferenciar els diversos grups sanguinis.
És anomenat també isoantigen
al·loaglutinina
Immunologia
Al·loanticòs que in vitro
manifesta una reacció d’aglutinació quan es fixa sobre l’antigen corresponent.
autoantigen
Immunologia
Substància d’un teixit o òrgan que es capté com un antigen enfront de l’organisme a què pertany.
Aquesta nova actitud antigènica apareix en els teixits modificats per una infecció, una intoxicació, una neoplàsia, etc, i provoca la formació d’autoanticossos
antiestreptolisina
Immunologia
Anticòs que s’oposa a l’acció de l’estreptolisina O, antigen hemolític produït per l’estreptococ β hemolític del grup A.
L’antiestreptolisina inhibeix els efectes hemolítics de l’estreptolisina però no determina immunització per a noves infeccions estreptocòcciques Un títol alt d’antiestreptolisines en el sèrum suggereix infeccions recents o repetides per estreptococs productors d’estreptolisines
paràtop
Biologia
Immunologia
Part d’una molècula d’anticòs que reconeix i estableix contacte amb el determinant antigènic o epítop, participant en la determinació de l’especificitat de la unió antigen-anticòs.
El paràtop es troba a la part variable de la molècula d’anticòs
pàning
Immunologia
Tècnica emprada per a seleccionar les cèl·lules d’una determinada subpoblació consistent a incubar-les en una superfície sensibilitzada amb un antigen o un anticòs, de manera que hi quedin retingudes.