Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Isère
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, França.
La capital és Grenoble
Ain
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, França.
La capital és Bourg-en-Bresse
Loira
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.
La capital és Saint-Étienne
Savoia
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.
La capital és Chambéry
Var
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
La capital és Toló
Valclusa
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
La capital és Avinyó
Cantal
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.
La capital és Orlhac
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy
.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del s XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al s X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi són conservats…
Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…