Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…
gravar
Electroacústica
Traçar el solc d’un disc fonogràfic a fi d’enregistrar-hi el so.
long-play
Electroacústica
Disc fonogràfic de llarga durada. També és conegut per la sigla LP i pel nom d’elapé.
juke-box
Música
Electroacústica
Aparell fonogràfic automàtic que funciona introduint-hi una moneda i que permet de triar el disc que hom desitja d’escoltar.
fonocaptor | fonocaptora
Electroacústica
Capaç de transformar els senyals enregistrats en el solc d’un disc fonogràfic en senyals elèctrics corresponents al so a reproduir.
single
Electroacústica
Música
Disc fonogràfic amb un enregistrament de generalment menys de cinc minuts de durada a cadascuna de les cares, per a ésser reproduït a 45 rpm.
solc
Electroacústica
Música
Empremta acanalada i en espiral d’un disc fonogràfic que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada; és de secció triangular o corba, i als seus marges el burí gravador del cap enregistrador produeix unes deformacions d’amplada proporcionals a les variacions d’intensitat sonora.