Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sonòmetre
Electroacústica
Aparell per a mesurar la intensitat dels sons.
Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
micròfon

Diversos tipus de micròfons: electrstàtic o de condensador (a); electrodinàmic (b); piezoelèctric (c); segons la corba polar de resposta (d)
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…