Resultats de la cerca
Es mostren 4884 resultats
hipersplenisme
Patologia humana
Activitat exagerada de la melsa en la seva funció destructora de cèl·lules sanguínies, que pot donar lloc a anèmia, leucopènia i trombopènia.
El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…
hidrocució
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per una pèrdua de la consciència deguda a una disminució sobtada de la irrigació sanguínia cerebral com a conseqüència de la immersió en aigua freda.
Es produeix quan una persona que ha estat exposada al sol, a elevada temperatura, es fica a l’aigua freda, especialment durant el període de la digestió —per la qual cosa sol ésser anomenada, per bé que impròpiament, tallament de digestió —, i que provoca un reflex generalitzat de vasoconstricció que determina una reducció de la irrigació cerebral capaç de provocar una pèrdua de consciència, amb el risc d’ofegament consegüent, atès que té lloc en un medi aquàtic
hepatocarcinoma
Patologia humana
Carcinoma hepatocel·lular, el més freqüent dels tumors malignes del fetge, derivat d’una transformació anòmala dels hepatòcits.
De vegades es tracta d’un tumor únic, per bé que se sol presentar en forma de múltiples nòduls escampats pel teixit hepàtic que en llur creixement poden infiltrar el teixit sa circumdant o bé mantenir-se aïllats durant llargs períodes i comprimir el parènquima adjacent a mesura que van creixent Si bé hom no coneix les causes íntimes de l’hepatocarcinoma, han pogut ésser determinats alguns factors que en molts casos predisposen i afavoreixen la seva aparició, com la cirrosi hepàtica derivada d’una intoxicació alcohòlica crònica i la produïda per l’hepatitis crònica vírica