Resultats de la cerca

És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes…

Són anomenades tumor benigne o pòlip d’intestí gros un grup de cèllules que es reprodueixen ràpidament i originen la formació d’una massa anormal En la majoria dels casos, aquests tumors es desenvolupen lentament i passen desapercebuts durant molts anys perquè es mantenen asimptomàtics, o bé simplement originen lleus pèrdues de sang que són evacuades amb les matèries fecals Hi ha persones que pateixen de diverses alteracions genètiques que es transmeten hereditàriament i que es manifesten amb l’aparició d’un nombre molt elevat de tumors a l’intestí gros durant la infantesa En la…

La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom realitza una punció amb una…

L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una dieta harmònica Després del…

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

Hom parla de cos estrany al nas quan un objecte qualsevol entra accidentalment a les fosses nasals La introducció de cossos estranys al nas no és gaire habitual en els adults, però sí que ho és en els infants, sobretot els més petits, que sovint s’introdueixen objectes a les fosses nasals mentre juguen Els cossos estranys introduïts són molt variats, però els que poden quedar retinguts fàcilment a l’interior de les fosses nasals i originar trastorns són els més petits i de forma arrodonida, com ara pedres petites, boletes, pèsols o mongetes En general, al principi no generen…

És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…

La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…

L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de…