Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
síndrome mieloproliferativa crònica
Patologia humana
Entitat clínica caracteritzada per una proliferació neoplàstica que abasta totes les línies cel·lulars de la medul·la òssia.
N'hi ha quatre d’importants policitèmia vera, mielofibrosi o metaplàsia mieloide, leucèmia mieloide crònica i trombocitopènia essencial
leucèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.
Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…
mielofibrosi
Patologia humana
Síndrome mieloproliferativa que es caracteritza per fibrosi de la medul·la òssia, hemopoesi hepàtica i esplènica i osteoesclerosi.
De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide