Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
alcoholèmia

Nivell d’alcoholèmia després de la ingestió d’una (línia vermella), tres (línia verda) o cinc (línia lila) begudes de contingut alcohòlic semblant (uns 10 g d’alcohol pur) en un individu normal d’uns 70 kg de pes
© Fototeca.cat
Patologia humana
Presència d’alcohol a la sang.
Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’…
El que cal saber de l’hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es…
El que cal saber de l’espatlla dolorosa
Patologia humana
La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys,…
síndrome d’abstinència
Patologia humana
Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania.
Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
El que cal saber del mol·lusc contagiós
Patologia humana
El mollusc contagiós és una infecció vírica de l’epidermis que origina l’aparició de pàpules arrodonides i petites del mateix color de la pell, que en general no provoquen molèsties La malaltia es contagia fàcilment per contacte directe, i la transmissió és molt freqüent a través de relacions sexuals Si hom no hi aplica el tractament adequat, és fàcil l’autocontagi d’una part del cos a una altra, i les lesions persisteixen indefinidament
Sudamina (miliària)
Patologia humana
La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries
acidosi diabètica
Patologia humana
Varietat d’acidosi metabòlica produïda per acumulació de cossos cetònits com a resultat d’una diabetis mellitus
mal controlada.
La mala utilització de la glucosa per dèficit o manca d’insulina comporta un augment de la utilització i la metabolització de les proteïnes i els greixos de la sang, i incrementa progressivament les concentracions de restes nitrogenades i de metabòlits àcids d’una banda, i de cossos cetònits de l’altra Aquests productes, en combinar-se amb el sodi per a la seva eliminació, provoquen una disminució del pH i de la proporció bicarbonat/àcid carbònic, el resultat de la qual és una acidosi metabòlica
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell urinari
Patologia humana
La diagnosi dels trastorns de l’aparell urinari se sol basar en les manifestacions que provoquen, per bé que en pocs casos els símptomes i els signes són suficients per a establir de manera definitiva quina és la malaltia en qüestió En general, per tant, per a concretar la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari cal realitzar algunes proves diagnostiques Entre les proves emprades n’hi ha que són molt senzilles i d’altres de molt sofisticades Actualment hi ha mètodes molt específics que només s’apliquen en casos molt concrets Les proves descrites en aquest apartat són les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina