Resultats de la cerca

Pot ésser conseqüència de lesions traumàtiques, maniobres quirúrgiques o infeccions per gèrmens productors de gas

Pot ésser generalitzada teixit cellular subcutani, músculs, vísceres o localitzada ronyons Es presenta en la hipervitaminosi D, en la síndrome de Burnett, en l’ hipertiroïdisme , etc

En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades

Inicialment, la pell i el teixit cellular subcutani augmenten de gruix per la formació d’edema i s’endureixen més tard, s’atrofien Els dits es deformen i fins i tot poden produir-s’hi mutilacions

Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

L’origen pot ésser una malaltia primitiva de la tiroide, com la tiroïditis de Hashimoto hipotiroïdisme primari una hipofunció de la hipòfisi o de l’hipotàlem, encara que el quadre pot aparèixer després de l’extirpació quirúrgica de la glàndula o d’un tractament amb iode radioactiu L’aspecte del pacient es caracteritza per la fàcies mixedematosa, amb la pell gruixuda, edematosa i seca les parpelles inflades, alopècia, apatia, somnolència, llengua grossa i parlar lent i greu Hi ha, a més, cardiomegàlia, reflexos lents, restrenyiment, hipersensibilitat al fred, menorràgia i anèmia els casos més…

En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la destrucció dels…

L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…