Resultats de la cerca

Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…

És un terme aplicat generalment a les adenitis cròniques o fredes

Pot ésser produïda per causes tòxiques, infeccioses, circulatòries, físiques o químiques La gangrena seca o momificació es produeix quan els indrets afectats són superficials i es deshidraten ràpidament per evaporació, per la qual cosa el desenvolupament dels bacteris és frenat Presenta dessecació, aspecte apergaminat i color violaci La gangrena humida té lloc quan no hi ha dessecació i es produeix infecció amb putrefacció bacteriana Les substàncies proteiques es transformen en una massa tova amb fetor, producció de gasos i un color verd brut La gangrega gasosa  o flegmó…

És gairebé sempre originada per un obstacle mecànic i, com tota neuritis, evoluciona amb els trastorns funcionals corresponents al nervi afectat, sobretot amb dolor, debilitat i parestèsies

Més pròpiament, hom la denomina hiperèmia La congestió és anomenada activa quan és deguda a un augment del flux arterial, com en casos d’inflamacions, traumatismes, cremades, etc, i passiva quan és deguda a una estasi venosa, com en casos de trombosi venosa, compressions venoses, hipertensió venosa, etc La congestió pelviana és una síndrome ginecològica dolorosa que pot portar a una varicocele i a la seva esclerosi secundària

Quan l’èmbol s’atura en una arteriola, sovint la circulació collateral restableix el fluix sanguini si l’artèria obstruïda és d’un calibre important o la regió irrigada efectua funcions essencials, els trastorns poden ésser mortals l’embòlia d’una artèria cerebral embòlia cerebral produeix la pèrdua de les funcions nervioses centrals d’aquella zona, l’embòlia de l’artèria pulmonar embòlia pulmonar produeix l’infart pulmonar, l’embòlia de l’artèria central de la retina produeix l’amaurosi de l’ull, etc

L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb…