Resultats de la cerca

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…

L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…