Resultats de la cerca

Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell

El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic També n'hi ha de funcionament electromagnètic Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen

El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’…

Hom empra generalment l'arada calçadora o conreadores especials

Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació…

Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…