Resultats de la cerca

Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979, o Geography…

Sortí de Trípoli 1822 amb Oudney i Denham per explorar l’Àfrica central el 1823 arribaren al Txad, on no havia estat mai cap europeu, i, poc temps després, al regne de Bornu, on restà quasi un any en prosseguir amb el propòsit d’explorar el Níger, morí Oudney, i Clapperton continuà fins a Kano i Sokoto esgotat, tornà a Bornu i després a Anglaterra juntament amb Denham El 1826 emprengué una nova expedició i tornà a Sokoto, on morí de disenteria

Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i Some…

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries científiques

En una primera expedició a Nova França 1603 explorà el riu Sant Llorenç fins a l’actual Montreal, i en una segona, el 1604, la costa atlàntica fins a Cape Cod i intentà d’establir una colònia Port Royal a Nova Escòcia El 1608 tornà al Canadà i fundà la colònia de Quebec, que fou la primera colònia francesa estable en el curs d’una expedició contra els iroquesos com a aliat dels hurons i dels algonquins descobrí el llac anomenat després Champlain 1609 El 1612 establí una factoria a l’actual Montreal i fou nomenat lloctinent del príncep de Condé a Nova França El 1615 fou derrotat pels iroquesos…

Especialitzat en geografia urbana i regional, fou professor de les universitats de Dijon i de la Sorbona i director de l’Institut de Géographie de la Universitat de París Les seves obres més importants són Les villes 1948 i el Traité de Géographie Urbaine 1963, publicat conjuntament amb la professora Beaujeu-Garnier, el qual és un excellent compendi dels nous conceptes de la ciència urbana Publicà, a més, La Bourgogne 1941 i una Géographie Régionale de la France 1966

Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca 1786-87 i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas

El 1949 presentà la seva tesi doctoral sobre la Gran Limanya Publicà diversos llibres i manuals universitaris, com ara Précis de Géographie Humaine 1951, Précis de Géomorphologie 1956, Notions de Géomorphologie 1969, Le volcanisme et sa prévention 1990, juntament amb Haroun Tazieff , Composantes et concepts de la géographie physique 1996, Géographie humaine 1999, etc