Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
angle zenital
Construcció i obres públiques
Geografia
Angle que forma la visual d’un punt amb la vertical de l’estació.
És el complement de l’angle d’altura
corrent marí

Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient, poden ésser produïts…
conca
Geografia
Depressió en el fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.
És anomenada conca sedimentària si el pes dels materials sedimentaris que s’hi dipositen van enfonsant la part central de tal manera que el pendent del fons es manté constant de menys de 5°, i conca d’enfonsament si és limitada per falles i és menys allargada que una fossa
conca
Geografia
Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
Els límits d’una conca no són sempre precisos poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat són freqüents en terrenys càrstics Una conca pot arribar a assolir…
clima subtropical

Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de clima oceànic…
clima local
Meteorologia
Geografia
Clima que afecta sectors molt reduïts de la Terra a causa de l’existència d’un factor geogràfic diferencial que té una influència molt localitzada, com ho pot ésser una superfície líquida, una massa forestal, o una forta densitat d’edificis.
Hom parla aleshores d’un clima de llac, per exemple, un clima de bosc i un clima urbà Els climes locals molt sovint contrasten amb les característiques generals de la regió on es donen
clima extrem
Meteorologia
Geografia
Clima que presenta una gran amplitud tèrmica anual i uns contrasts estacionals molt acusats.
És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C
clima continental

Paisatge clima continental
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Clima dels sectors interiors de les masses de terra degut al predomini de la continentalitat
.
Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és molt representat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina