Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
ciutat difusa
Geografia
Morfologia urbana, existent als països capitalistes avançats, resultat d’un ús extensiu del territori i un ús intensiu de la ciutat central de la regió metropolitana.
Implica un reforçament de les jerarquies internes i l’especialització funcional, així com un augment de la valoració diferencial del sòl Es caracteritza per uns processos d’estancament demogràfic i suburbanització selectiva, per un increment de la segregació social i per una fragmentació dels processos productius, entre altres coses
ciència regional
Geografia
Disciplina relacionada amb l’economia, la geografia i la planificació que estudia la problemàtica de l’economia regional.
La ciència regional és, en gran part, creació de l’economista nord-americà Walter Isard Els anys 1950, quan encara l’economia regional i els models matemàtics tenien poc contingut teòric, Isard construí una “teoria regional” a partir d’una modelització quantitativa i empírica i d’una anàlisi teòrica dels problemes de localització en economia regional El 1954 es fundà la Regional Science Association, que d’ençà d’aleshores ha creat seccions locals arreu del món —diverses de les quals als Països Catalans— dedicades a promoure l’anàlisi regional emprant tècniques, conceptes, mètodes i teories…
canvi climàtic

Celebració de la Cimera de Doha sobre el Canvi Climàtic (2012)
© International Institute for Sustainable Development
Meteorologia
Geografia
Nom donat al procés de transformació del clima per efecte de les activitats humanes.
És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…
càlcul geostròfic
Geografia
Mètode emprat en oceanografia per a estimar la distribució de masses d’aigua en la mar a partir de la distribució de temperatura i salinitat.
Permet calcular la diferència de geopotencial entre diferents superfícies isobàriques inclinació relativa i, en conseqüència, el valor del component baroclínic del corrent a gran escala corrent geostròfic
barotròpic | barotròpica
Geografia
Dit d’una estructura o situació hidrogràfica en què totes les superfícies isobàriques són paral·leles les unes a les altres i paral·leles a les isopícniques.
baroclinitat
Geografia
Situació hidrogràfica en què les superfícies isobàriques estan inclinades les unes respecte a les altres.
En aquestes condicions les superfícies isopícniques tallen les isobàriques Es parla d’estructura baroclínica i de component baroclínic
altura dinàmica
Geografia
Diferència de geopotencial entre un punt d’una superfície isobàrica i una altra que es pren de referència, en la mateixa vertical.
En el sistema internacional d’unitats s’expressa en m 2 s - 2 , encara que fins els anys seixanta es donava en metres o centímetres dinàmics, essent 1 metre dinàmic = 10 m 2 s - 2 , és a dir, la diferència de geopotencial que hi ha aproximadament entre dos punts situats en una mateixa vertical i a una distància d’un metre l’un de l’altre DF = D h × g = 1 m × 9,8 m s - 2 , on h = altura i g = gravetat
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
aigua intermèdia
Geografia
Nom genèric de les masses d’aigua que se situen entre la massa d’aigua central i l’aigua fonda.
Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà Índic
aigua fonda
Geografia
Massa d’aigua que genèricament es troba situada per sota de la massa d’aigua intermèdia i per sobre de l’aigua de fons.
Es produeix a les latituds altes i s’enfonsa fins a assolir el nivell que li correspon per la seva densitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina