Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
periple
Geografia
En el llenguatge mariner de l’època clàssica, viatge de circumnavegació a l’entorn d’una illa, d’un continent, etc.
península
Geografia
Porció de terra gairebé completament envoltada d’aigua, unida a una extensió major de terra només per una part, relativament estreta, anomenada istme.
pantògraf
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa, o bé, en general, un dibuix qualsevol.
És constituït, essencialment, per quatre regles articulats formant ballesta Un dels regles té un punt que roman fix durant el treball, un altre regle és proveït d’un estilet amb el qual hom ressegueix el dibuix original que vol copiar, i un altre regle té un llapis que va dibuixant la còpia de l’original
regió abissal
Geografia
Zona marina compresa entre els 800 i els 10 000 m de profunditat aproximadament.
Es caracteritza per una temperatura baixa i constant, pressió elevada fins a 1 t/cm 2 , quietud de les aigües, fosca completa, manca de vegetació fotosintetitzadora, etc
Llevant
Geografia
Denominació impròpia, de caràcter oficiós, propugnada a l’Estat espanyol conjuntament per al País Valencià i la regió murciana (o bé la província de Múrcia).
Aquesta designació respon a una actitud jacobina que pretén de no tenir en compte en les demarcacions regionals espanyoles les diferències nacionals existents dins l’estat
equiplúvia
Meteorologia
Geografia
Línia que assenyala els punts d’un mateix coeficient pluviomètric durant un període de temps determinat.
ecumene
Geografia
Conjunt de les terres habitades permanentment.
S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria
ecologia humana
Geografia
Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi.
Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els …