Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Georg Schweinfurth
Biologia
Geografia
Història
Explorador i naturalista alemany.
Viatjà pel continent africà, especialment per la conca alta del Nil, per encàrrec de l’Acadèmia Prussiana de Ciències 1869-71 Escriví Beitrag zur Flora Äthiopiens ‘Contribució a la flora d’Etiòpia’, 1867, Im Herzen von Afrika ‘En el cor d’Àfrica’, 1874 i Afrikanisches Skizzenbuch ‘Esbós africà’, 1925
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…
André Michaux
Botànica
Geografia
Explorador i botànic francès.
Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes
John Murray
Geografia
Explorador i oceanògraf britànic.
Fou un dels organitzadors i participants de la gran expedició del Challenger , que recorregué l’Atlàntic i el Pacífic des del 1873 fins al 1876 i obtingué valuoses informacions dels fons marins, com també de la fauna i de la flora de les regions estudiades Hom li deu la publicació en 50 volums del Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger, fonament de l’oceanografia moderna, i The Depths of the Oceans 1912, en collaboració amb JHjort
desert

Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…