Resultats de la cerca

Lluità per a Felip IV a Hondarribia 1638 i, durant la guerra dels Segadors, a les costes de Catalunya 1641-42 Anà a Amèrica on havia estat ja en 1635-36 i féu diverses expedicions a la península californiana 1648-51 en deduí que era una illa Més tard 1656-60 fou governador de Xile Deixà obres inèdites i un Reparo a los errores de la navegación española 1634

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb…

N'existeixen tres la de Madrid, la de Sevilla i la de Saragossa, a més de la zona aèria de les Canàries Hi són situats el comandament aeri de combat MACOM, el comandament aeri tàctic MATAC, el comandament aeri de transport MATRA i el comandament aeri de les Canàries, respectivament,

Féu el pelegrinatge a la Meca i residí a Còrdova, Saragossa, València i Almeria La seva obra geogràfica Nizām al-marǧan fi-l-masālik wa-l-mamālik , recentment publicada, és especialment valuosa per les dades que conté sobre el període de les taifes i, sobretot, per les referides a l’agricultura, el comerç i les finances En la de València, inclou la descripció més antiga de la ciutat

Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona…

Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge…

La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…