Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
punt de canvi
Geografia
Cadascun dels punts on es tallen dos costats consecutius d’una poligonal qualsevol, quan l’un no és la prolongació de l’altre.
sonografia
Geografia
Imatge del fons marí obtinguda per un sistema d’emissió i recepció d’ecos que escombra transversalment els costats d’un vaixell especialment preparat.
telèmetre
1 i 2, punts de mira; 3 , 4, prismes; 5, mecanisme per fer coincidir les imatges; 6, ocular
© fototeca.cat
Geografia
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.
Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
poligonació
Geografia
Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons grans (poligonació principal), la qual serveix de base per a determinar entre els seus reticles els d’altres polígons més petits (poligonació secundària o detallada), els costats dels quals s’ajusten als detalls del terreny.