Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sten De Geer
Geografia
Geògraf suec, fill de Gerard J. De Geer.
Especialitzat en geografia humana i econòmica, creà un mètode de representació cartogràfica del poblament mitjançant una sèrie de punts
Hugh Robert Mill
Meteorologia
Geografia
Geògraf i meteoròleg britànic.
Fou president a la Royal Meteorological Society Especialitzat en l’estudi de l’oceanografia i zones àrtiques, es preocupà també per la reforma de l’ensenyament de la geografia Escriví, entre altres obres, The Realm of Nature 1891 i The Siege of South Pole 1905
Robert Eric Dickinson
Geografia
Geògraf britànic.
Fou professor de geografia del University College London des del 1928 i de la Universitat de Londres des del 1940 Especialitzat en estudis sobre l’organització de l’espai, publicà, entre altres obres, The Regions of Germany 1944 i l’obra conceptual City, Region and Regionalism 1945
Rudolf Kjellen
Geografia
Política
Historiador i geògraf suec (especialitzat en geopolítica).
Professor a Göteborg 1901 i a Uppsala 1916, tingué també càrrecs polítics 1905-17 Les seves obres més interessants tracten de la problemàtica mundial del seu temps i de les grans potències en presència Publicà una geografia de Suècia 1917
Maria Dolors Garcia i Ramon
Geografia
Geògrafa.
Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986
Henry Baulig
Geografia
Geògraf francès.
Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956
Josep Maria Rabella i Vives
Geografia
Cartografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona 1976, n'és professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988 S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l' Atles escolar de Catalunya 1992 Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia
Georges Chabot
Geografia
Geògraf francès.
Especialitzat en geografia urbana i regional, fou professor de les universitats de Dijon i de la Sorbona i director de l’Institut de Géographie de la Universitat de París Les seves obres més importants són Les villes 1948 i el Traité de Géographie Urbaine 1963, publicat conjuntament amb la professora Beaujeu-Garnier, el qual és un excellent compendi dels nous conceptes de la ciència urbana Publicà, a més, La Bourgogne 1941 i una Géographie Régionale de la France 1966
Pierre George
Geografia
Geògraf francès.
Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du monde 1951, Géographie…
megalòpolis
Geografia
Nom amb què hom designa un conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana.
Aquest terme fou utilitzat pel geògraf Jean Gottmann per a designar la façana marítima del NE dels EUA, que, al llarg d’uns 800 km de longitud, s’estén des de Boston fins a Washington, passant per Nova York, Filadèlfia i Baltimore Hom pot assimilar el concepte de megalòpolis al de conurbació També és una megalòpolis la coalescència resultant del creixement independent de diverses conurbacions, les quals configuren un espai de desenes o centenars de km 2 d’extensió Les megalòpolis formen grans nebuloses urbanes, concentren una gran massa de població la megalòpolis de Boston a Washington té una…