Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
error gràfic
Geografia
Precisió amb la qual és indicada en un pla topogràfic la situació d’un punt del terreny representat.
Normalment, un error gràfic sol ésser de l’ordre de 0,2 mm
distanciòmetre
Geografia
Instrument de mesura electrònica de les distàncies.
Utilitza normalment un raig lluminós geodímetre o una radiació no visible telluròmetre el trajecte anada-tornada dels quals dóna la distància a mesurar
corba d’altura
Geografia
Lloc geomètric obtingut en representar en una carta Mercator el cercle d’altures iguals.
Per la complicació del seu traçat, normalment se'n representa la recta secant o tangent i constitueix el lloc geomètric de la posició de l’embarcació
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
orientació
Esport
Geografia
Excursionisme
Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.
Per a trobar-la, cal observar la posició del sol durant el dia o la de l’Estel Polar durant la nit llevat a l’hemisferi austral, on cal fixar-se en la Creu del Sud Normalment hom se serveix de la brúixola
llebeig
Meteorologia
Geografia
Vent càlid de component SW, d’origen depressionari.
Associat normalment a pluges, és conegut arreu del litoral dels Països Catalans, bé que al Principat de Catalunya és conegut per garbí El nom prové del seu origen en una remota Líbia, i a les terres interiors és aplicat a vents de diferents components
haloclina
Geografia
Punt de l’oceà on hi ha la major variació vertical de salinitat amb la profunditat.
Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes
nutriclina
Ecologia
Geografia
Zona de ràpida transició de la concentració de nutrients amb la profunditat.
En general hi ha quatre zones i capa superficial 100-200 m, amb baixa concentració de nutrients ii capa d’alguns centenars de metres, on la concentració augmenta a causa dels processos d’oxidació de matèria orgànica iii capa d’uns 500-1 000 m, on normalment la concentració és màxima i iv capa fins al fons, on la concentració es manté constant
districte federal
Geografia
Política
Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
No pertany a cap estat de la federació i depèn normalment de l’administració directa del govern La seva extensió no coincideix sempre amb l’aglomeració urbana corresponent El districte federal de Washington, per exemple, no és tan extens ni té tants habitants com l’àrea metropolitana, però el de Brasília és molt més extens que l’aglomeració urbana de la capital actual Hi ha districtes federals a l’Argentina, a Austràlia, Àustria, el Brasil, els EUA, l’Índia, Mèxic, Nigèria i Veneçuela
estuari
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…