Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia

Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud

Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…

L’aigua de fons de l’Antàrtida i l’aigua de fons de l’Atlàntic nord es produeixen a les zones de glaç de les latituds extremes de l’Atlàntic mar de Noruega i de Grenlàndia i al voltant de l’Antàrtida principalment a la mar de Weddell