Resultats de la cerca

Llicenciat 1973 i doctorat 1986 en ciències físiques, l’any 1973 s’incorporà a l’Institut d’Investigacions Pesqueres des del 1987, Institut de Ciències del Mar , adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques , on ha dut a terme la seva activitat científica, i del qual entre els anys 1990 i 2007 ha estat investigador científic i des d’aquest any professor d’investigació És també membre del consell de redacció de Scientia Marina , la publicació de l’ICM Els seus estudis se centren en l’oceanografia física, la dinàmica de la capa superficial oceànica, la mesura de corrents marins i…

Un sverdrup Sv = 10 6 m/s dimensions L 3 /T Són valors típics de transport de 10 a 150 Sv per al corrent pacífic equatorial, de 50 a 150 Sv per al corrent del Golf, i 290 Sv per al corrent circumpolar antàrtic Rep el seu nom de l’oceanògraf i meteoròleg noruec Harald Ulrik Sverdrup

Fill de Jacques-Yves Cousteau, treballà amb ell com a submarinista i fotògraf Filmà les sèries de televisió The Undersea World of Jacques Cousteau i fou coautor de Les requins Morí d’accident pilotant un avió

Traslladat als EUA a catorze anys, es graduà en física al California Institute of Technology 1939 i obtingué un màster en geofísica 1940 Posteriorment, entrà a l’Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de Califòrnia, on es doctorà sota la direcció d’Harald U Sverdrup 1947 i on des del 1954 fou catedràtic Una part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ones oceàniques ones capillars, onatge, ones internes, marees, etc La recerca en ones internes el portà, juntament amb Cristopher Garrett, a proposar un espectre universal de la distribució de l’energia de les ones…

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes mortals foren…

Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…

Fou un dels organitzadors i participants de la gran expedició del Challenger , que recorregué l’Atlàntic i el Pacífic des del 1873 fins al 1876 i obtingué valuoses informacions dels fons marins, com també de la fauna i de la flora de les regions estudiades Hom li deu la publicació en 50 volums del Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger, fonament de l’oceanografia moderna, i The Depths of the Oceans 1912, en collaboració amb JHjort