Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
temperatura potencial
Geografia
Temperatura que tindria una massa d’aigua si es transportés de manera adiabàtica (sense intercanvi de calor amb les aigües dels voltants) des d’una profunditat determinada fins a la superfície de l’oceà.
Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal
densitat potencial
Geografia
Densitat que tindria una porció d’aigua si es dugués adiabàticament (sense intercanvi de calor) i sense variacions de salinitat fins a la superfície (pressió d’una atmosfera).
La temperatura, la salinitat i la pressió profunditat determinen la massa específica o densitat in situ de l’aigua de mar
inestabilitat baroclina
Geografia
Pertorbació del camp vertical de velocitat deguda a les variacions horitzontals del camp de densitat, que, al mateix temps, depèn dels canvis de la temperatura i de la salinitat.
És un dels principals mecanismes de generació de ciclons i anticiclons, tant a l’atmosfera com a l’oceà, mitjançant la conversió d’energia potencial en energia cinètica
isogeopotencial
Geografia
Superfície que en tots els seus punts té el mateix geopotencial.
Sobre la Terra, la diferència de geopotencial s’expressa pel producte de la diferència d’altura per la gravetat unitats en el sistema internacional m 2 s - 2 Aquesta diferència de geopotencial multiplicada per la massa expressa la diferència d’energia potencial
Raymond Brasilin Montgomery
Geografia
Oceanògraf, físic i meteoròleg.
Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…
diagrama T-S
Geografia
Diagrama usat en oceanografia descriptiva que té la salinitat sobre l’eix de les abscisses i la temperatura (generalment la potencial) sobre l’eix de les ordenades.
La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de mateixa densitat isopícniques, la qual cosa…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…