Resultats de la cerca

El 1949 presentà la seva tesi doctoral sobre la Gran Limanya Publicà diversos llibres i manuals universitaris, com ara Précis de Géographie Humaine 1951, Précis de Géomorphologie 1956, Notions de Géomorphologie 1969, Le volcanisme et sa prévention 1990, juntament amb Haroun Tazieff , Composantes et concepts de la géographie physique 1996, Géographie humaine 1999, etc

És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell

És el mètode d’anivellació menys precís que hi ha i només és emprat quan no és possible de recórrer a cap altre

Consisteix en una post de dibuix, muntada sobre un trípode que permet d’orientar-la lliurement, i sobre la qual hom fixa el paper de dibuix Va proveïda, a més a més, d’una alidada que permet de dirigir visuals a diferents punts del terreny a partir de les quals hom dibuixa el pla La planxeta és un instrument poc precís, però és de gran utilitat per a aixecar plans de terrenys irregulars

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’aparell…

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris 1952, Le modelé…

Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…