Resultats de la cerca

Ho són els Thalassa i García del Cid Al març del 2004 el govern espanyol autoritzà la construcció d’un nou vaixell de recerca oceanogràfica, el Sarmiento de Gamboa Aquest vaixell, preparat per a fer recerca en qualsevol punt del planeta tret de les zones polars, serà el primer vaixell oceanogràfic espanyol que treballarà amb vehicles submarins de control remot ROV d’altes profunditats i vehicles autònoms submarins AUV La seva base d’operacions estarà situada a Galícia i es destinarà primordialment a la recerca en l’Atlàntic

L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic

Oficial de l’exèrcit, participà el 1869 en una expedició a Grenlàndia oriental, i en 1872-74 dirigí una expedició austrohongaresa a la recerca del pas del NE El vaixell Tegetthoff fou immobilitzat pel glaç vora Nova Terra i la tripulació salvada finalment per un vaixell rus Durant l’expedició foren descobertes les illes de Francesc Josep Escriví un relat del viatge Die österreichisch-ungarische Nordpolarexpedition in den Jahren 1872-1874 , ‘L’expedició austrohongaresa al pol nord dels anys 1872-1874’

El 1901 dirigí una expedició a l’Antàrtida amb el vaixell Discovery , que arribà als 82° 17’ de latitud S El 1910, amb el vaixell Terra Nova , organitzà una expedició amb el propòsit d’atènyer per primera vegada el pol sud L’expedició hi arribà el 15 de gener de 1912, però l’explorador noruec RAmundsen els havia precedit al mes de desembre del 1911 Scott i els seus quatre acompanyants trobaren la mort en el camí de retorn Escriví The Voyage of the Discovery 1905

El 1888 travessà Grenlàndia d’est a oest posteriorment, i a bord del vaixell Fram , arribà a l’arxipèlag de Nova Sibèria i, després de deixar el vaixell, assolí, juntament amb Johansen, la latitud 86°14’ nord, la màxima aconseguida el 1895 Fou professor de zoologia 1897-1908 i d’oceanografia a la Universitat d’Oslo El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent 1906-08 A partir del 1920 fins a la mort serví com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomenà alt comissari per a la repatriació de presoners de guerra per als refugiats…

Serví durant un quant temps a la marina de guerra de l’imperi Austríac Conjuntament amb JPayer féu l’expedició més important dels paratges àrtics, en el vaixell Tegethoff 1873-74 descobrí la Terra de Francesc Josep i explorà les costes de Nova Terra Escriví Die Metamorphosen des Polareises ‘Les metamorfosis del glaç polar’, 1879

Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…

Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…