Resultats de la cerca

Fou enunciada per Carl von Linné, i fou acceptada àmpliament, fins a mitjan s XIX, que fou desbancada per l’aparició del darwinisme

Dirigí l’equip que preparà les primeres edicions del Manual of determinative bacteriology , on restà establerta la sistemàtica dels bacteris més generalment acceptada actualment arreu del món

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i els monòcits…

Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…

El 1960 obtingué un màster per la Universitat de Wisconsin-Madison i es doctorà l’any 1963 per la Universitat de Califòrnia Berkeley Casada amb l’astrofísic Carl Sagan 1957, desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a la Universitat de Boston 1966 i al Massachusetts Institute of Technology des del 1988 Fou també professora invitada en diverses universitats dels EUA i a l’estranger Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes moners, protoctists, animals, plantes i fongs, d’acord amb les concepcions de Robert H Whittaker A partir de l’estudi de bacteris i protoctists…

El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…