Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
porca
Agronomia
Cadascuna de les faixes de terra compreses entre solc i solc, en què hom subdivideix un camp per a sembrar-hi.
Sol tenir la mateixa llargària del camp, però l’amplada és variable segons la contrada
caràcter quantitatiu
Biologia
Caràcter que es refereix a qualitats mesurables (estatura, pes, longitud i amplada del crani, etc).
giàrdia
Biologia
Gènere de protozous flagel·lats, el més conegut dels quals és la Giardia lamblia, que segons les condicions es troba en estat de trofozoït o de cist.
Els primers són fàcilment identificables flagellats piriformes, simètrics amb la part anterior més ampla, de 6 a 10 μm d’amplada per uns 20 de llarg, amb 8 flagels que li donen mobilitat Els cists són ovalats i són proveïts d’una membrana molt refringent S'adhereix a la mucosa intestinal de l’home i del porc per mitjà d’uns òrgans suctors, i la seva infecció és, llevat de casos greus, asimptomàtica lambliasi
espermatozoide
Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de 4 a 5 μ de…
regulador
Agronomia
Dispositiu que en algunes arades perfeccionades regula l’amplada i la fondària dels solcs mitjançant un ajust de l’alçada de la rella i de la ganiveta.
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…