Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Andreu Hernández i Basilis
Botànica
Apotecari i botànic.
Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados
Francesc Xavier de Bolòs i Germà
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals…
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…