Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
lisi
Biologia
Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn (membranes i parets) de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.
La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
fagotip
Biologia
Subdivisió de les espècies segons llur sensibilitat a determinats bacteriòfags o segons els bacteriòfags que originen.
pseudoal·lels
Biologia
Parells d’elements genètics associats amb segments duplicats d’alguns cromosomes que es comporten com al·lels.
En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons
lisogènia
Biologia
Propietat d’alguns bacteriòfags (anomenats bacteriòfags moderats) d’infectar soques bacterianes i convertir-les en soques lisògenes.
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
aptitud
Biologia
Estat fisiològic específic dels bacteris lisògens durant el qual, per l’acció de certs agents inductors, produeixen bacteriòfags infecciosos.
transfecció
Biologia
Infecció d’una cèl·lula bacteriana competent per un àcid nucleic (ADN o ARN) isolat d’un bacteriòfag, amb la consegüent producció de bacteriòfags complets.